" La natura sembla, a primera vista, coberta d´un vel de gasa, l´atzur del firmament sembla negre, la claror extrema s´assembla a les tenebres ".
Balzac, de "La noia dels ulls d´or".
Balzac, de "La noia dels ulls d´or".
Així és com defineix l´escriptor la calor abrusadora d´un cel clar. Amb tants dies de calor abrusadora , al llegir aquest fragment , m´hi he sentit identificat : la claror de la calor com una tenebra.
I a la fresca del terrat, la lluna penjant de l´atzur ja apagat del firmament, em sento com la tovallola estesa, com si fos jo el que penjés de les agulles d´estendre : una ombra balandrejant que respira finalment alleugida el gust per les tenebres redemptores d´un sol demolidor.
"A comet appears"
The Shins, del disc "Wincing the night away" (2007)
2 comentaris:
Aquesta frase darrera mereix premi, no per llarga, sinó per la sensació que transmet.
I la imatge és preciosa. És el mirall fidel de la frase.
Hi ha nits que m´agradaria ésser una tovallola també.
una molt bona manera de sentir el vent... o aire.
jo voldria ser com la lluna, que sap ser-hi i no ser-hi amb una elegància extrema.
bon dia!
Publica un comentari a l'entrada