Blancor de marbre en un nínxol negre: cercenat el pit , la barba rinxolada i el rictus en uns llavis seriosos, observo la majestuositat dels venerables segles en els plecs tant ben fets de la seva túnica, contraposada la seva mirada cega vers el llevant marí, estès tot just davant d´ell. Més curioses són les llànties, les arrecades fines d´or, les pulseretes o les puntes de llança encrostades pel salitre. Curioses per diminutes, petites filigranes d´or i argent, de terrissa i de coure . Penèlope teixint la nit, desfent camins al lli de la matinada.
Arbres de Judea, Dissabte...Sant. Pedres blanques, fons blaus; anxoves i una canya; homes i dones en trànsit bonhomiós. Runes pensarívoles allargassant una tarda. El cel trencat als aiguamolls. Deu minuts d´estrelles, per vuit hores de foscor.
Arbres de Judea, Dissabte...Sant. Pedres blanques, fons blaus; anxoves i una canya; homes i dones en trànsit bonhomiós. Runes pensarívoles allargassant una tarda. El cel trencat als aiguamolls. Deu minuts d´estrelles, per vuit hores de foscor.
9 comentaris:
És com un vitrall descomposat en vidrets de molt colors que vas amalgamant a mida que vas llegint.
Em sembla tan proper que tinc la sensació que ja ho he vist.
Era una pomera o un cirerer?
ai l'Empordà... és una font inacabable de tresors... :)
Els espais són molt grans, com el mar, A. Jo crec que si, que hi has estat, potser amb unes velles camperes ?
Pomera o cirerer ? Deu ser que estic molt espesseït aquest dies. Si és per la foto, hi havia un rètol a sota que hi deia arbres de Judea. No et sabria dir més.
-----------------------------------
Tu ho has dit, no jo. És una paraula massa bonica perquè l´anomeni un vallesà com jo. Tu rai, Garrotxina.
-----------------------------------
Jo sí que estic ben espessa, confondre´l amb un fruiter...també te una altre nom aquest arbre, per la forma de les fulles. Segur que l´he vist moltes vegades i ni me n´ he adonat.
Ai les camperes...segur que tu hi vas anar ben calçat...estaves en territori comantxe.
(Em temo que si continuen les anotacions breus puc tenir sorpreses)
"En 'Tu rai' fa temps que és mort" és una frase que he escoltat milions de vegades :)
Però sí, ho reconec, he tingut una sort extraordinària i vaig néixer garrotxina.
No crec que un vallesà hagi de sentir-se 'inferior' (no sé si he captat ben bé el què i no sé com dir-ho)... o potser ja no recordes les Corrandes d'exili de Pere Quart?
(...)
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"
(...)
No em faria res fer un tomb per veure els paratges on has estat.
Em dibuixes un mapa, si us plau?
Així de memòria, és una mica complicat ara, Pilar. Però vaja : tires a nord ( anomenat també com a tramontana ) i llavors a la dreta, fins al mar. A partir d´aqui, millor que preguntis als nadius ( i si no en trobes cap, potser algun estranger t´informarà - somric -).
Per cert, i amb retràs, feliç aniversari.
Prenc nota, amb la convicció que hauré de preguntar, ja que tirant cap a tramuntana i girar a la dreta, cap al mar, hi ha un munt de llocs. Pel que fa a preguntar a un estranger, no ho tinc gens clar...
Gràcies!
Bé, d´aquesta manera tens una orientació. Ara només cal perdre´s, que és el millor que et pot passar quan viatges. Fas una carretera, la tornes a fer, passes pel mateix poble dos o tres vegades, preguntes, treus el mapa mentre condueixes, t´orientes mirant el sol ( quan no hi és i plou ), renegues una estona, i, llavors, segurament, arribaràs al lloc més lluny i bonic on no esperaves trobar-t´hi mai.
Com anar fent anys, una mica.
Publica un comentari a l'entrada