Nocturn de Sant Valentí

(On)

Resto aquí, amb la nocturna alevosía, en un darrer intent per trametre - sense idea de saber-ne – la lleu tremolor cosida als capçals dels llits, el perfum delitós sembrat enmig de  les coixineres o l´escalfor, pregona, del món arraulint-se sota uns llençols assecats al sol. Així de maldestre cerco analogíes, metàfores com el riu de sang per on baixen les paraules envenades, enravenades, espellofades als moviments dels dits fent rodolar un llapis gentil mirant-me sense ulls però amb el morro fi del ca ensumant vesprades. Endevades, sembla escriure amb aquesta seva lletra – o hauria de dir lletraferida ? Ha ! Somriu illegible. No trobo res sinó mancançes, no retrobo al trobador, no gemego ni canto, no lliuro cap sentiment de cor. Preguntar-se, tal vegada, per l´efecte del dard volador ? Un interrogant sempre cau bé quan no es té res a dir, una mirada també, i qui sap si no un oblit...tres punts suspensius fan el fet per omplir de promeses el vas aquest semibuit de tantes proeses...ai pobres poetes !. No és que digui res del que em pogui penedir, res a dir al voler dir. L´opacitat regala tenalles per cablejar la batería malmesa pel dia. Ametllers a la fi, blancs de nit.

( Off )