Accident

( al motorista desconegut, i al conegut també )

Penso en marxar, quan tot s´acabi. Penso en el sol, la carretera sempre oberta i la meva ombra viatjant davant meu, al meu costat o potser quedant-se enrera. Dormir allí on s´acabi la benzina. Caminar pel desert, vorejar algun mar ; pujar turons o muntanyes, olorar qualsevol bosc. Reprendre una darrera vida, lluny d´aqui.

Ara només sóc al terra. Hi ha una dona que em mira amb angúnia i s´abraça a algú altre. Hi ha un policia que redreça el trànsit a l´avinguda. L´ambulància ha fet tard. Hi ha cotxes passant lentament, com si fossin una comitiva funeraria. Em miren amb curiositat, pena, sense dolor. No em noto l´ull esquerra. El casc, partit, ha deixat de rodolar. He frenat tard, he desviat el rumb. La gran torre elèctrica m´ha aturat als seus peus. Passa un tren, absent de qualsevol cosa, pel pont que tinc a sobre. I poca cosa més. Al mig de l´avinguda, en un dia radiant, les meves inicials i la meva edat han estat fotografiades a les roderes deixades sobre l´asfalt. L´endemà sortiran al diari local.

Algú va tornar-la a comprar, no fa massa. L´han pintada de nou, l´han arreglada. Fa goig de veure-la. La seva ombra buida guarda el meu record, tot i que ara ja ningú em recorda, i qui ho fa, ja no em plora. Les flors a la base metàl.lica de la torre no van durar gaire. Els rams es marceixen massa de pressa.

Jo només pensava en marxar. La moto era nova. Feia sol i jo em vaig deixar endur pel vent de l´oblit momentani. Pensava en un final de camí. Va ser res...

( amb afecte )