Entelat color vermell...negres de negatiu amb flash incorporat...vermell altre cop, momentani , i...negres més negres de parpelles caigudes mentre el coll es decanta d´on bufa l´aire.
La persiana es gronxa, encara baixa del sol de llevant. Els batents de les finestres la segueixen entre les queixes dels perns, mancats d´oli. Més enllà les fulles dels plàtans del carrer coregen a l´uníson, i el silenci de l´estança els acompanya al seu camí sommort cap a les orelles.
Deu minuts, encara no, trencats amb el so de les claus caient al terra, seguit de l´entelat color vermell que pren forma paulatina de geranis voladissos. L´estirament del cos mirant d´estirar el moment. I un sospir.
Endebades : cartera, claus (on dimonis les has posat?) i canvi pel cafè de la tarda.
J.J.Cale,"Superblue" (del disc Troubadour, 1976)
2 comentaris:
"L´estirament del cos mirant d´estirar el moment."
m'he quedat 'enganxada' a aquesta frase... és preciosa!
:*)
Si, un s´estira, s´estira...i s´acaba aixecant sense remei. :)
Publica un comentari a l'entrada