“Des de feia anys, l´enigma de les dones belles no havia cessat de fascinar-lo. Les seves característiques, aquelles que les diferenciaven de les boniques, eren difícils d´escatir. Una línea de separació, potser, però inestables, un trencament com se´n veuen de vegades a la superfície de les aigües o com l´articulació de dues fulles d´un mirall, denunciava la seva naturalesa fugissera. Tant si eren fidels com infidels, totes produïen la mateixa impressió d´estar sempre agafades per alguna cosa, per algun lloc, per hams celestes potser, que elles mateixes ignoraven.”
Dones boniques, dones belles. Kadaré diferencia entre aquests dos tipus de dones, a la novel.la “L´accident”, que explora una relació tempestuosa, estranya, una relació d´amor-odi on hi intervenen tercers, inconnexa, complexa i molt difícil de definir, gens amable, dura i on el final, la mort, resulta ser l´inici de la novel.la.
El cas és que en aquest fragment m´aturo, Kadaré es fa mirall deformat de la idea clàssica de la bellesa, i em fa pensar en una particular visió de la bellesa femenina. Aquesta visió no és cap versió de la famosa bellesa interior, sinó que més aviat té a veure amb el llenguatge del cos, tot i que tampoc seria ben bé això.
Tota dona té algun tret propi que la fa bella, si un s´hi fixa bé. En aquesta bellesa, l´element físic existeix, i en aquest sentit, elements com un somriure, una profunditat ocular, una ganyota, una arruga, una cella arrufant-se, una mà sobre una galta, una veu trencada, un tic involuntari, un creuament impacient de cames... el simple contorn d´una esquena pensativa. Aquest element físic és pur moviment fugisser, i transmet la idea d´ aquesta linea de separació que tan bé defineix l´escriptor com a hams celestes. Associat a aquest moviment n´hi ha un altre : el d´una idea, el d´un pensament, el d´una emoció, que per minsa i petita que sigui s´expressa en trets subtils físics personals i intransferibles, els quals transmeten, en certs moments concrets, (moments que són, d´altra banda, d´una indefinició absoluta ), una idea pròpia de bellesa molt i molt momentània, com un pessic que fa aturar la mirada i fixar-te en ella.
La bellesa és sempre temps i espai, i algú o alguna cosa, generalment viva, al mig. L´esquer viu d´un ham sense canya, llençat a diari per assaborir la brevetat d´un misteri. La raó, altre cop, queda a les fosques de mirades indiscretes.
7 comentaris:
Caram! Et superes per moments! Genial!
Vist així se´m fa una mica difícil discernir el que és bell del que és bonic. Potser la línia la trobo més en el fet que el que és bell o és "per se", vull dir que hi ha una bellesa intrínseca i perdurable, malgrat el temps, malgrat les arrugues i els anys, si parlem de persones.I no parlo de bellesa interior.
El que és bonic ho és en un moment precís i és més marcessible.
Se m´acut una altra precisió, diferent, pensan-t´ho bé: hi ha bellesa que ho és perquè sí, perquè ho és als ulls i al gust de tothom. En canvi, n´hi ha una altra que és bella perquè és bella la mirada que la contempla, perquè hi ha una voluntat i fins i tot un sentiment. I aquesta a ulls dels altres, és intangible.
Bell o bonic, sigui el que sigui, l´escrit d´avui és un assaig sobre la percepció de les coses o les persones prometedor. Enganxa com un ham de moltes puntes.
Un dia vaig escriure:
Per a mi, la bellesa és una percepció més enllà dels sentits. Un miratge, primer entès i desprès palès, amb diferents significats que, sortosament, m’ha arribat al llarg de la vida. Va més enllà d’un encontre casual, d’una llum que ens arriba a la consciència, de la guspira d’un enigma... No parlo d’una impressió que ens obliga a etiquetar-la amb cal-lificatius seguint unes pautes arquetípiques apresses; la que percebo no segueix cap motlle.
La bellesa és...bellesa.
la bellesa física és important, no cal dir-ho, però per fer una dona atractiva hi ha d'haver-hi quelcom més d'especial
Sempre he pensat que les persones que podríem considerar lletges deixen de ser-ho quan les coneixes, clar que a vegades també passa amb les guapes.
Podríem dir que hi ha una bellesa que ve de sèrie i que definiríem com allò bonic i una bellesa que s'adquireix a partir del que tenim a dins i del que anem recollint, no?
"La bellesa es dibuixa a l'interior dels ulls, la modula la veu, la dibuixa el gest i la descobreixen els actes" Josep-Francesc Delgado
Bé, doncs gràcies Macondo. M´alegra que t´hagi agradat.
-----------------------------------
Intangible però percebuda individualment. Amb sentiment es tracta d´una altre cosa, que comença amb la percepció de bellesa a la que em refereixo. Però aquesta ja és una altre història, A.
-----------------------------------
Equilicuà, Pilar. No ho podries haver definit millor.
-----------------------------------
La bellesa física és molt traidora, tot i que et dóno la raó, Jesús M. L´especial és el que les fa especials.
-----------------------------------
Hola, tieta guapa.
En Delgado ho posa tot en un pack,això de la bellesa - i bellament, afegiria -. A vegades, només amb una d´aquestes coses ja n´hi ha prou, per percebre-la.És com les fotos-detall que tant bé fas.
Abraçada de tardor,
-----------------------------------
Publica un comentari a l'entrada