( continua, del darrer escrit )
El vell aixecà les mans brutes i les hi ensenyà, tot posant-se a riure. Remugà alguna cosa en un llenguatge que l´home jove no entengué. El rostre arrugat s´arrugava encara més al somriure, deixant-li al descobert una boca desdentegada, de llavis gruixuts. El color dels seus cabells era peculiar, d´un pèl roig aclarit per les nombroses canes blanques, un color de mel de romaní. Els seus ulls traspuaven la llum del color del mar, quan aquest remou la sorra en díes de vent. L´home jove l´observava, encuriosit per aquella figura que li volia transmetre alguna cosa, per aquells ulls i aquell somriure desdentegat, pel rostre solcat d´arrugues i els cabells del color de la terra del desert. Llavors parlà, per dir una sola paraula aparentment sense lògica .
Imaziguen- murmurà. D´alguna boirosa part remota del seu cervell sorgí aquella paraula, segurament una paraula apresa feia poc o molt de temps. La tornà a repetir, assenyalant l´home vell.
Imaziguen- murmurà. D´alguna boirosa part remota del seu cervell sorgí aquella paraula, segurament una paraula apresa feia poc o molt de temps. La tornà a repetir, assenyalant l´home vell.
Imaziguen-
El vell li seguia ensenyant les mans brutes, per tot seguit abaixar-les i abastar-ne amb moviments amplis del braç l´inmens tiralinees que conformava la gran extensió de pedra. Aixecà la vista i també assenyalà el sol, i després el semicercle d´on partien les franjes cap a l´horitzó. Llavors l´agafà de la mà i el feu seguir, mentre seguia parlant amb una veu rogallosa i seca. L´home jove es posà a caminar rera d´ell, i notà unes gotes de suor que li baixaven del front. El ferm del terra feia ressonar els seus passos a voltes sobre la fina grava despresa dels blocs granítics, a voltes als herbois de les seves juntes...l´espai tenia una sonoritat diàfana, i la veu de l´home vell era com la que sortia dels altaveus d´un vell cinema en el silenci de la platea buida d´espectadors.
L´home jove repetí altre cop la paraula, i recordà el seu significat : home lliure. I així fou com aquell home vell passà a dir-se Imaziguen als ulls del jove, que se´l seguia escoltant mentre l´horitzó s´ampliava a cada passa nova que donaven.
El vell li seguia ensenyant les mans brutes, per tot seguit abaixar-les i abastar-ne amb moviments amplis del braç l´inmens tiralinees que conformava la gran extensió de pedra. Aixecà la vista i també assenyalà el sol, i després el semicercle d´on partien les franjes cap a l´horitzó. Llavors l´agafà de la mà i el feu seguir, mentre seguia parlant amb una veu rogallosa i seca. L´home jove es posà a caminar rera d´ell, i notà unes gotes de suor que li baixaven del front. El ferm del terra feia ressonar els seus passos a voltes sobre la fina grava despresa dels blocs granítics, a voltes als herbois de les seves juntes...l´espai tenia una sonoritat diàfana, i la veu de l´home vell era com la que sortia dels altaveus d´un vell cinema en el silenci de la platea buida d´espectadors.
L´home jove repetí altre cop la paraula, i recordà el seu significat : home lliure. I així fou com aquell home vell passà a dir-se Imaziguen als ulls del jove, que se´l seguia escoltant mentre l´horitzó s´ampliava a cada passa nova que donaven.
5 comentaris:
:) sé com es diu la mestressa en amazig, en sé la pronunciació no pas com s'escriu. M'ho va ensenyar un bereber a les gorgues du Dades.
Lèd, Lluna.
M'agradaven les seves cares i els seus somriures. Els puc veure en el teu escrit.
'Catalana? yo bereber, mi pueblo como tu pueblo quiere la libertad, somos iguales'
M´imagino els ulls de l´home jove buscant significats en els gestos de l´home vell. I l´horitzó davant seu, fet de pedra i sorra.
No tinc la sort d´haver trepitjat el desert, però conec un descendent d´un home com el que descrius. És un vailet de poc més d´onze anys, alt, espigat, pèl-roig, amb la pell molt blanca i els ulls clars i una sensibilitat molt per sobre de la resta dels seus companys.
És diferent de la resta, i sobretot de la resta de nens marroquins amb qui juga i estudia. Quan el veig em pregunto com sobreviurà a la societat a què pertany i si podrà fer realitat el significat del nom "imaziguen".
Avui, quan el vegi creuar el pas de vianants com fa cada dia em vindrà al cap aquest nom.
Si es diuen a si mateixos com imaziguen,jo suposo que deu ser pel seu esperit nòmada, que fa que n´hi hagi a molts països diferents, però sempre a una mateixa terra. Una mica com nosaltres, també.
Lèd, una nova paraula per una mateixa imatge. Gràcies.
-----------------------------------
Jo veig sovint una nena en un pas de vianants, d´ulls clars i cabells color rojenc, però de pell morena, entre una pila de nens que travessen l´avinguda amb les seves mares.El desert ? Jo hi he estat i no hi he estat. Al desert diuen que s´hi ha d´estar almenys tres o quatre nits amb els seus dies,acompanyat per gent com un bereber, per exemple, i fent poca cosa : prenent te i observant el que et rodeja.
Però em temo que m´ho hauré d ímaginar, de moment.
-----------------------------------
Avui llegeixo una vegada més el teu post i continuo sense entendre el que has volgut dir. És com quan sento per primera vegada una cançó en un idioma que no entenc...Però de vegades hi ha alguna part musical o el pronunciament d'un mot que m'agrada, sense saber el que diu.
És una història que vaig teixint.Ja ho diu l´etiqueta del post, pendent de definir. Et convido a llegir els posts d´aquesta etiqueta ( que no són gaires ) i potser te´n faràs una idea. De toes maneres, la història es pot acabar aqui o no. És una història- escapada i encara escapçada, començada fa uns anys. I ni jo li demano res, ni ella a mi tampoc. En fi, que jo també la veig com un música que no acabo d´entendre.
Qualsevol opinió nova serà ben rebuda.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada