Caufield, Holden . Empatíes

(Fragment)

( d´uns papers mig oblidats )

Recordo que sonaven dues cançons : una que feia...”one night in Bangkok” i l´altre la de l´Alaska y Dinarama...”ni tú ni nadie, nadie, puede cambiarme”. La discoteca, ves a saber, perduda per les afores de Madrid. Dos col.legis, un de nens, i un de nenes...un viatge de fi de curs, un hotel, l ´Asturias, per on podia deambular el mateix Holden Caufield capficat dins la seva rebel.lia anti-tot.

Jo anava colat per una noia que em parlava en francès. Evidentment em prenia el pèl, però jo me la creia. Havíem begut, poc però el suficient per no saber ben bé on parava. Només m´atreia aquella veu parlant-me en francés. Els companys s´ho montaven com podien. A l´Hotel, corredisses entre habitacions, professores controlant. Sóc dins un lavabo, en la foscor, amb tres amics més. Em diuen que calli. Jo ric i parlo en veu alta. Em tapen la boca. La porta s´acaba obrint, i em trobo sol, enmig d´una habitació il.luminada, unes quantes noies...i una professora ( sic ).

Ella es gira i em fa un petó, mentre intento comprendre el que em diu. És francès, el puc reconèixer. Els companys se n´enfotraran a costa meva, però tant me fa. El francès amorra els llavis d´una dona que és un escàndol ( o així m´ho ha semblat sempre ). La noia parla amb les amigues, i riu, i riu, i riu...res més. Zero en capacitat per lligar, deu en romanticisme idiota que no porta enlloc. Però la noia era francesa, segur. Fi de la història.

El professor Q., mig adormit encara, em ve a buscar a recepció. Parla amb la professora, que em va assenyalant molt seriosa ( jo em faig el despistat o l´adormit, o ambdues coses), i després pujo amb ell a l´ascensor. Jo callo. Ell calla. M´enten, encara que jo no ho sé. Li agrada Supertramp, ho sé perquè quan li vaig donar al xòfer la cinta del “París” perquè el posés a l´autocar, tothom es va queixar fins que ell va dir que l´escoltaríem, com havíem escoltat la resta de cintes. Bé, el cas és que no passarà res més. Al llit, i a dormir. Fi de la història.

Holden Caufield. Salinger. “El vigilant en el camp de sègol” ( 1945 ). Llibre clau per entendre una ment adolescent.

Descansi en pau.

“Ell i la seva dona anaven caminant, parlant, sense fixar-se en el seu nano. El nano era fantàstic. Anava pel carrer, en comptes de per la vorera, però ben arran. Feia com si caminés per una línea ben recta, com fa la canalla, i tota l´estona cantava i cantussejava. M´hi vaig acostar per sentir el què cantava. Cantava aquella cançó : “ si un cos agafa un cos quan ve pel camp de sègol”. (...) Em va fer sentir millor. Va fer que ja no estigués tan deprimit.”

( Fragment )